La legítima és la part de l'herència que la persona que fa el testament (el testador), no pot decidir a qui correspon, ja que ve determinat per llei. Aquesta part està destinada als seus fills i els seus descendents (els fills dels fills) o en cas de tractar-se d'una persona els pares de la qual i ascendents segueixin amb vida, a aquests, així com el vidu o vídua. Segons el Codi Civil, la legítima correspon a un terç de l'herència, no obstant això no a tots els llocs és igual, en el cas de Catalunya específicament es considera una quarta part. 

L'herència està formada llavors per la legítima, el terç de millora i el terç de lliure disposició. El terç de lliure disposició és aquell que el testador pot assignar com estimi oportú. El terç de millora és una part de l'herència que es destina a algun dels hereus forçosos per complementar el terç de la legítima, és a dir, el que correspondria obligatòriament.

Si atenem al Codi Civil, els percentatges de la legítima serien els següents:

• Per als fills i els seus descendents dos terços.
• Per als pares i ascendents la meitat de l'herència. Si alhora existeix la figura del vidu/a, serà un terç.
•  Per al vidu/a sense fills serà dos terços de l'herència, si té fills té dret a l'usdefruit (ús durant la seva vida) del terç de millora i si alhora hi ha ascendents del testador, serà l'usdefruit de la meitat de l'herència.

La legítima es calcula segons el valor dels béns del testador al moment de la seva mort menys els possibles deutes i càrregues al seu nom i afegint les donacions que ja s'hagin fet en vida (donacions colacionables).

Com comentavem, aquests percentatges poden variar segons on ens trobem. En el cas de Catalunya, (on la legítima és considerada una quarta part) els percentatges serien els següents:

• La legítima de fills i dels pares és aquesta quarta part de l'herència, a repartir a parts iguals entre tots els hereus. Es pot fer en efectiu o mitjaçant l'entrega de bens. Han de ser els propis hereus qui ho facin efectiu.
• El vidu/a té dret a l’anomenada quarta vidual (si amb els seus béns i els béns heretats no pogués subsistir) i pot fer ús de l'habitatge habitual durant l'any posterior a la defunció. La quarta vidual correspondria com el seu nom indica a un màxim d’un quart de l'herència.

Malgrat ser obligatòria, els hereus poden renunciar a ella a partir d'una escriptura de renúncia posterior a la defunció.