És el crit més audaç i controvertit de l'escena africana: fuet del colonialisme destructor; del racisme; de les injustícies... La polèmica el persegueix: al setembre Londres va censurar la seva exposició Exhibit B, en què actors negres, engabiats i encadenats, recreen els zoològics humans que a finals del segle XIX exhibien a Europa i els EUA natius africans com si fossin espècies exòtiques. El sud-africà Brett Bailey (1967) s'estrena al Festival Temporada Alta amb una explosiva versió de l'òperaMacbeth de Verdi que ha traslladat al Congo. La presenta avui i demà al Teatre Municipal de Girona.

«Vaig voler ubicar l'òpera al Congo, un país en què la guerra ha costat cinc milions i mig de víctimes, moltíssimes més que a Síria, i passa desapercebuda. I la causa és l'explotació de la mineria i els recursos naturals per satisfer el mercat occidental. En algun grau tots estem implicats en aquesta tragèdia», explica l'autor, director, dissenyador i fundador de la celebrada companyia Third World Bun Fight.

En el seu Macbeth, una multinacional arriba al país centreafricà per explotar les mines d'or. Les bruixes de l'original aquí són consultors,«voltors capitalistes» que maquinen aliances per al seu benefici.«Segueixen la premissa del colonialisme de dividir i conquistar per guanyar diners sense importar-los el que destrueixin». Succeeix en molts altres països del continent negre, i encara que també els governs corruptes i altres agents contribueixen a l'horror, la gènesi de tots els conflictes és el consum, l'explotació dels recursos naturals.

El Macbeth verdià del qual parteix és, segons la seva opinió, un«home feble, amb remordiments i penediments». El monstre és ella, Lady Macbeth. «El manipula, és pura ambició, avarícia, anhela el poder i és capaç de tot per aconseguir-lo».