19/10/2014

Des d'avui, els hispanoparlants disposem oficialment de 4.680 noves paraules per fer-les servir en els nostres escrits i converses, fins a completar els 93.111 termes que componen l'idioma espanyol. Amb la calculadora a la mà, aquesta és la principal novetat que aporta la vint-i-tresena edició del Diccionario de la lengua española (DRAE), presentada ahir a l'Academia. Descendint al detall, destaca l'important nombre de lemes provinents d'internet i els usos digitals, la majoria procedents de l'anglès, que han rebut el vistiplau dels guardians de la llengua.

Donem la benvinguda doncs a tuit, hacker, ADSL, blog i SMS. Ja podem usar tranquil·lament giga, hipervínculo, intranet i wi-fi sense temor que ens acusin d'atemptar contra el llenguatge. Però no només la tecnologia proveeix de novetats el diccionari. Els canvis experimentats en la societat en el transcurs dels últims anys són una font d'innovacions per al lèxic. Ja és admès anomenar el bótox, l'amniocentesis, els decretazos, l'establishment i l'agroturismo. I els aficionats al Barça estan d'enhorabona: la Real Academia Española (RAE) ha donat el seu vistiplau a la paraula blaugrana.

99 EUROS / La majoria d'aquestes novetats ja apareixien en la versióonline del diccionari que hi ha a la web de l'Academia, però no totes. De fet, l'exemplar presentat ahir, format per un total de 2.376 pàgines i posat avui a la venda per 99 euros, és l'edició més actual i completa que existeix de la llengua espanyola des que es va compondre el primer diccionari, publicat el 1726, i substitueix la versió anterior, de l'any 2001.

També millora les cinc actualitzacions que ha patit al llarg de l'última dècada en l'edició online. La coincidència de la seva sortida amb el 300 aniversari de l'Academia ha servit per subtitular el tom com l''edició del tricentenari'. «D'aquí un parell de mesos, aquesta versió estarà també penjada a la web», va anunciar Darío Villanueva, que és el secretari de la RAE.

A part de lemes inèdits, el nou vademècum de l'espanyol introdueix 140.000 esmenes a les definicions de 40.000 paraules que ja figuraven en edicions anteriors. Entre altres, hi ha modificacions comreferéndum, que deixa d'aplicar-se sobre «actes administratius» i ara ho fa sobre «decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu». O autodeterminación, que ara és «decisió dels ciutadans -no dels pobladors, com passava abans- sobre el seu futur estatus polític». Onacionalidad, que desapareix com a «denominació oficial d'algunes comunitats autònomes espanyoles». També s'han retocat les paraules següents: consulta, autogobierno, parlamento, iniciativa i Estado.

A propòsit d'aquests canvis, el director del diccionari, Pedro Álvarez de Miranda, ha assegurat a aquest diari que «no tenen res a veure amb el debat nacionalista que hi ha plantejat actualment a Catalunya, sinó que es van discutir i van aprovar el 2008». Segons l'acadèmic, «les modificacions només pretenen millorar la qualitat lexicogràfica. S'ha canviat referéndum igual que 40.000 paraules més, al darrere no hi ha cap motivació política».

El president de la RAE, José Manuel Blecua, va recordar en el transcurs de la presentació del diccionari que la missió del manual és «anar darrere dels esdeveniments, mai davant», responent algunes sol·licituds rebudes a l'Academia perquè es retoquin certs termes polèmics que poden tenir usos ofensius per a certs col·lectius. «És impossible acontentar tothom. El diccionari no pot canviar la realitat, només pot reflectir-la. Si no ens agrada la realitat, la solució no és prohibir l'ús de les paraules que la descriuen», sosté Álvarez de Miranda.

El diccionari se sol renovar cada 13 anys. Aquesta és si més no la pauta que els acadèmics han seguit en les últimes edicions. Sobre la possibilitat que aquesta hagi estat l'última versió que s'imprimeix en paper, a la Real Academia Española s'estimen més no fer prediccions. «Igual que passa amb les paraules, això dependrà de l'ús que en el futur en faci la gent», suggereix Álvarez de Miranda.